El nou ordre internacional

El lideratge dels Estats Units

Soldats americans a Kuwait

 La desintegració de la URSS i del bloc soviètic han convertit els Estats Units en el gran gendarme mundial, amb camp lliure per intervenir militarment i organitzar un nou ordre internacional segons els seus interessos. Des de la caiguda del bloc soviètic, les intervencions nord-americanes al món han anat augmentant i han deixat un testimoni evident de la confiança americana pel seu poder militar. Els Estats Units desenvolupen un nou paper d'àrbitre de la situació internacional. Algunes de les seves actuacions transcorren a Panamà (1989), A Kuwait (1991) i a Somàlia (1992).La invasió iraquiana de Kuwait va causar l'esclat de la Guerra del Golf l'any 1990, i va marcar una fita decisiva en la definició del nou paper dels Estats Units com a àrbitre de la situació mundial i va demostrar el seu poder entre els aliats i d'intervenció en els seu interessos.



 

Aquesta nova actuació internacional estava marcada per la cerca de l'aprovació de la seva intervenció militar per l'Organització de le Nacions Unides i el suport d'altres aliats. La fi de la bipolarització mundial va ser anunciada per alguns analistes polítics com l'inici d'una nova etapa de seguretat i cooperació internacional.

Però l'atemptat terrorista de l'11 de setembre de 2001 i les seves conseqüències immediates van introduir tensions noves i van canviar radicalment el panorama de relacions internacionals.

El fonamentalisme islàmic

Fundamentalistes islàmics

El panorama polític internacional coneix des de fa dècades l'emergència d'un protagonista nou: el fonamentalisme islàmic. El fracàs als països àrabs de les expectatives de creixement econòmic i de desenvolupament social, inspirades en els models occidentals, tant en versió capitalista com socialista, ha alimentat l'increment de moviments de resistència a la uniformització i l'aculturització de les societats islàmiques.

Les generacions després de la descolonització, desenganyades per uns resultats que no van comportar ni un augment ni un repartiment més convenient de la riquesa, han mirat cap a les tradicions autòctones, han rebutjat els models exteriors i han mostrat una ferma oposició envers els valors de la cultura occidental.
Els integristes islàmics es basen el l'Alcorà i en la tradició per acusar els governs d'allunyar-se dels models de vida propugnats per les lleis coràniques i de cedir davant la influència d'Occident. Sovint recorren a la violència armada i utilitzen la creença en la guerra santa (gihad) per mobilitzar la població amb la finalitat d'instaurar un Estat basat en la xara o llei musulmana i destruir els seus enemics.
Aquest fonamentalisme es presenta com a defensor dels valors tradicionals amenaçats per la modernització, denuncia el laïcisme de la societat, l'emancipació de les dones, la llibertat de costums i el triomf dels diners i de la corrupció en les esferes pròximes al poder polític. També culpa l'enemic occidental de ser el responsable del retrocés de l'islam i presenta la reislamització de la societat com una defensa de la pròpia identitat.


Rebels talibans a l'Afganistan





Bandera de la República Islàmica de l'Iran



                                                    

L'expansió dels moviments islamistes radicals oposats a la política mundialitzadora dels EUA ha estat una realitat els darrers anys. Són mostres evidents d'aquest progrés la instauració de la República Islàmica de l'Iran, la presència de moviments fonamentalistes en la guerra del Líban i a Palestina, l'èxit de l'integrisme a les regions del Magrib i l'existència del règim dels talibans a l'Afganistan.

És important destacar el naixement de nous moviments terroristes de caràcter islamista radical contra interessos occidentals, especialment israelians o nord-americans. Cal recordar que al bell mig d'aquesta tensió hi ha el conflicte d'Israel, Estat que compta amb el suport d'Occident, i que el poble palestí ha estat privat del suport de les grans potències internacionals. Els atemptats contra interessos israelians, turistes d'Egipte, al Sudan i Indonèsia, i els realitzats contra les ambaixades americanes de Nairobi i Tanzània mostren aquesta escalada de la violència terrorista internacional.

 Aquest video ens mostra un cas d'atemptat terrorista islàmic a Egipte contra l'Esglèsia cristiana de la capital. Almenys 21 persones van morir i 70 van resultar ferides en un atac suïcida contra l'església del-Qiddissin, a Alexandria, fent que centenars de cristians sortissin als carrers per exigir major protecció per a la seva comunitat.

Un nou tipus de violència internacional

Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra el cor de finances (World Trade Center) i la defensa dels Estats Units van marcar una fita decisiva en les relacions internacionals. Els seus autors van voler mostrar al món que la superpotència mundial havia estat vulnerada i que no hi havia objectius fora de l'abast del terrorisme organitzat. Aquests atemptats van venir a culminar una aspiral creixede nt de violència contra interessos americans, però que, en aquest cas, presentava un nivell de preparació tècnica, d'infraestructura i de finançament molt més sofisticats. Poques organitzacions tenien els mitjans per a realitzar-lo i es va assenyalar ràpidament l'organització Al-Qaida de l'arabosaudita Ossama Bin Laden com a responsable.

Atemptat de l'11-S el 2001

Darrere els atemptats apareix un nou tipus de violència internacional que posa de manifest una profunda oposició contra Estats Units i la manera com exerceix el seu lideratge mundial. Aquest nou tipus de terrorisme internacional està en bona mesura protagonitzat per organitzacions que es basen en el fonamentalisme islàmic i que tenen el suport directe o indirecte d'alguns estats en els quals aquesta ideologia està fortament arrelada.


Osama Bin Laden


El recolzament americà a la causa israeliana, la contínua humiliació i submissió del poble palestí i l'oposició a l'existència de bases americanes properes als 'llocs sagrats islàmics' del Golf Pèrsic són elements que expliquen l'antiamericanisme d'importants sectors del món àrab.

Els Estats Units van respondre a l'atemptat amb un atac militar a l'Afganistan, el règim talibà del qual amagava i acollia els camps d'entrenament dels grups armats vinculats a Bin Laden. Seguint la política iniciada a la Guerra del Golf, de cercar aliats internacionals, els EUA van demanar la cooperació de les potències internacionals i també dels països àrabs, que majoritàriament van condemnar els atemptats. Els bombardeigs sobre l'Afganistan es van perllongar fins l'enderrocament dels talibans i la seva substitució per una aliança de les diferents forces d'oposició, que es van comprometre a iniciar un procés de democratització del país i a desmantellar totes les bases d'organitzacions terroristes al seu país. 

Homenatge als morts de l'atemptat a Nova York