L'enfosament de l'URSS i de les democràcies populars en l'última dècada del segle XX va posar fi a una època caracteritzada per la bipolarització i per l'enfonsament entre les dues superpotències: l'URSS i els EUA. Aleshores es va començar a perfilar un nou ordre internacional en el qual els Estats Units han assumit el paper de superpotència única i d'àrbitre dels destins del món.
La fi de la política de blocs va obrir noves esperances en una entesa més gran entre els diferents Estats i sobre la possibilitat d'un progrés de la democràcia i del respecte dels drets humans al món. Però, malgrat la distensió internacional, el nostre planeta continua saturat d'armes, guerres, conflictes ètnics i pobresa.
És cert que la democràcia liberal ha tingut una gran expansió, si al començament del 1960 hi havia 53 països amb règims democràtics, cap a l'any 2007 la democràcia havia arribat a 90 països (50% de la població mundial). Però, malgrat progrés, són molts encara els pobles que viuen sormesos a règims dictatorials o en democràcies fràgils en les quals no es respecten totalment els drets humans.
És cert que la democràcia liberal ha tingut una gran expansió, si al començament del 1960 hi havia 53 països amb règims democràtics, cap a l'any 2007 la democràcia havia arribat a 90 països (50% de la població mundial). Però, malgrat progrés, són molts encara els pobles que viuen sormesos a règims dictatorials o en democràcies fràgils en les quals no es respecten totalment els drets humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada